Cruzando el charco.....quinze graus guaraní

Hoy empieza una nueva etapa del quinze graus y por motivos de cambio de país cambiaré de idioma, asi mis colegas sudamericanos también podrán leerme. Intentaré seguir mi ritmo, con posts cortos y sencillos.

Hace ya casi un año que no me dedicaba al blog, pido disculpas. Mi vida a sufrido una serie de cambios drásticos que merecían mucha atención y ahora creo volver a estar preparada para contaros más cositas sobre licores y aguardientes.

Paraguay es un país donde lo que más se consume es Tereré, bebida a base de agua fria que se añade a una mezcla de hierbas medicinales. 0 alcohol!!!! que pena...aunque entiendo el brebaje a base de estas hierbas o jujos ya que las temperaturas veraniegas suelen ser cercanas a los grados que suelen alcanzar algunos de los aguardientes del mercado, no de los cask strenght, claro!!! pero si de la mayoria de brandys, cognacs, armagnacs y whiskys.

Asi que, bienvenidos a esta nueva etapa del quinzegraus y que disfruten del alcohol!!!!!

El Gratte-cul

El Gratte cul pot ser tant un aiguardent com un licor.

Si el trovem en versió aiguardent, la definició serà:

* Beguda de gran riquesa alcohòlica que s'obté mitjançant la destilació de matèries previament fermentades (en aquest cas del fruit de la gavarrera o roser silvestre), ja que gràcies al calor, podem separar l'aigua dels compostos alcohòlics.

Si el trovem en versió licor, la definició serà:

* Beguda espirituosa obtinguda per maceració (en aquest cas del fruit de la gavarrera o roser silvestre), i que té com a element essencial l'alcohol.

La baia de la gavarrera la fan servir per fer moltissimes coses:

-         Melmelades, ja que el fruit de la gavarrera estimula molt la gana.

-         Podem fer cremes, purés, salses

-         En farmàcia i perfumeria per corregir sabors i aromes

Els pètals d’aquesta rosa silvestre que tenen un sabor molt delicat, una vegada destil.lats es fan servir per fer postres i perfums

La gavarrera es rica en vitamina C, en té cinc vegades més que la llimona !!,  També té carotens, vitamina B, sucres, pectines, tanins i àcids màlic i cítric. Els aquenins que conté son molt rics en oli. Aquest oli té propietats cicatritzants (oli Rosa Mosqueta), astringents, antiinflamatories....

Pyrat rhum cask 1623

Volia començar a parlar del Rom desde la meravellosa canya de sucre, però de cop i volta, m'ha vingut al cap el record fantàstic de la degustació del Pyrat rhum cask 1623. Inoblidable. El moment es important en una degustació, i aquell ho era. Michael's club d'un vaixell (espai pel lleure entre copes, cafès, cigars i bona companyia. Tot el que desitja un sommelier quand acaba de sopar...).
Li vaig demanar al cambrer que em sorprengués amb un rhum i realment el va clavar. Primer perque mai havia sentit parlar del Pyrat i segon perquè l'endemà, de visita a uns "cafetales" al vell mig de Costa Rica (Pura Vida !!!!), encara tenia el bon gust del Pyrat al paladar...perfecta armonia amb l'exel.lent café que vam tastar...

Curiositat: el cambrer, tot amable, en veure'm tant emocionada, em va regalar el medalló Hoti (poble amerindi de Venezuela també conegut com a poble Chicano) que porten les ampolles dels cask 1623.
El Pyrat es un rom elaborat amb una acurada selecció de 9 roms agricoles premium diferents, que arriven a la fabrica Anguilla (no es cap destileria) al nord de l'illa de San Maarten i allí li fan "l'affinage" corresponent amb barriques de roure francés i americà.
De color ambar fosc, en nas es dolç, citric (pell de taronja) i tocs torrats, caramel, fruita tropical amb mel. En boca es una autèntica explosió: mel, melasses, chocolata blanca, vainilla, tornen a sortir els citrics, em van venir records del rom escarxat que feien a Reus...
Sedós, greixós i voluminós, però gens empalagós. Al final van sortint les panses, orellanes, desprès pebre negre, cacao....postgust llarguissim.
Elegant i potent, una autèntica maravella.
Ja a casa, vaig buscar informació a internet i casualment vaig veure el preu.....ja pot ser bo, ja....jeje

La Baileys

Perquè "la", perquè és una crema, potser la més famosa i glamourosa del món, ja que aconseguir aquesta textura de vellut, de seda delicada , de suavitat, de dolçor, de frescor....mmmmmmmm....no és tant fàcil.
La definició de CREMA és: Nom genèric amb el que es designen licors dolços en els que predomina un ingredient: cafè, xocolata, plàtan, menta...molt dolços i densos. Malgrat el seu nom, les cremes de licor no sempre contenen crema o nata, però si que sempre tenen un alt contingut en sucres, que donen suvitat al licor resultant i redueixen el seu contingut alcohòlic i els dóna una consistència i un aspecte cremós.
Doncs aquí, la Baileys és sens dubte la reina, ja que en la seva elaboració fan servir crema de llet fresca, sisi, fresca, procedent de 40.000 vacas irlandeses que viuen 9 mesos a l'aire lliure i menjen herba fresca (no s'alimenten pas de whisky com s'ha sentit a dir de vegades, jeje). Per això recomano, si no es consumeix molt sovint, de comprar l'ampolla de 50cl i sobretot, guardarla a la nevera. Si mai se us a fet malbè, ja sabeu de que us parlo.

A part de la llet freca, porta Whisky Irlandès, caramel, cacao, vainilla i sucre. Com a detall, no pota ni additius artificials ni preservants, d'aqui la seva delicada i curta duració quand s'obre l'ampolla.
Ideal per fer postres i coctails. Avui dia podem gaudir del sabor original de Baileys i també, fets amb el mateix rigor, dels germans amb sabors: Menta i xocolata, cafè i caramel.

El Jägermeister

Ja fa molts anys, a prop de Toulouse, a casa d'uns amics, al acabar un dinar molt copiós i en veure l'hora que ja s'acostava per anar a un sopar que es presentava també bastant contundent, l'amic Pierre va decidir alleugerir el procés i ens va servir "a palo seco" una mini copeta amb un licor que va dir era miracler: el Jägermeister. Renoi !!! i de veritat que ho va ser....Quand vam arrivar a casa dels altres amics i vam veure la taula ja parada amb un munt de safates plenes de menjar, tots vam salivar... I es que el licor de la baixa Sajonia, a Alemanya, havia fet el seu efecte. Digestiu 100%.
Cap de nosaltres va fer "mal paper" davant de totes aquelles suculències !!!!
Jägermeister vol dir "mestre caçador" i amb aquest mot anomenaven als forestals i als guardaboscos.
Elaborat amb unes 52 herbes, també porta canyella i jinjebre entre d'altres espècies i fruites. De gust dolç i amrg alhora, és un digestiu que als Estatrs Units barregen amb Red Bull (quina bomba !!!!)

El Cynar

Un dels amargs (Bitter vol dir amarg en alemany) que més em recorden la meva infància, i és que abans s'en demanava molt de Cynar. Conegut com "el digestiu aperitiu", licor obtigut a base de suc de carxofes (Cynara Scolymus) i d'altres herbes i plantes, amb un atac en boca dolcenc que de seguida deix pas a l'amargor que tant el caracteritza.
Va sortir al mercat l'any 1952 a Italia, tot i que diuen que la recepta podria haver-se elaborat per primera vegada a França...qui sap?. Al 1995, Campari, la grand casa d'aperitius, la va comprar.
Per ser un aperitiu té una graduació alcohòlica molt a propet dels quinze graus, ja que en té 16'5. A finals dels anys 50, començaments dels 60, a casa, a la Fonda Emilio de les Borges del Camp, teniem bastants clients que en consumien. Se'l prenien sol o amb un "raget de sifón". Lo millor de tot era l'olor que desprenia i que s'em quedava enganxada al nas molt de rato....

A les ampolles hi posava: "el antídoto al desgaste de la vida moderna". Jeje és fantàstic, llàstima que la vida "modennna" està maltractant tant l'alcohol. Una altra curiositat eren les mides:
- Com Aperitiu: "Tres dedos de Cynar puro".
- Com Digestiu: "Tres dedos de Cynar puro y la misma cantidad de agua o seltz"
- Com refesc: "Tres dedos de Cynar puro y agua o seltz a su gusto".
Es servia fresc i amb una rodanxa de taronja o de llimona. Avui dia, segur que ho serviríem amb gel...una equivocació.

La Zubrówka

El Bisó polac dels boscos de Bialowieza es el protagonista d'aquesta Wódka (en polac).
Vodka, que ve del mot femení rus водка, que significa aigüeta, és un destil.lat fet a Russia, Polònia i d'altres països com Finlandia, Suècia.i que s'elabora amb grà o amb patata (més difícil de trovar).
Bé, doncs La Zubrówka pren el nom d'aquest animal prehistòric i hervivor, el bisó. I porta dins de l'ampolla un bri d'herba hierochloe odorata, que li dóna un sabor i una olor molt refrescant i un color groguenc, tot i que en boca li surten tocs a canela i a vainilla. Original !!!
Els polacs diuen que té propietats afrodisíaques, però qui sap, segur que això eren contes que explicaven els nobles que la van començar a destil.lar ja pels voltants del segle XIII....
A Polònia se la prenen amb suc de poma i li diuen Tatanka (paraula que vol dir bisó en la llengua dels indis dels Apalaches Americans) o Szarlotka que significa pastís de poma.