miércoles, 25 de mayo de 2011

La Baileys

Perquè "la", perquè és una crema, potser la més famosa i glamourosa del món, ja que aconseguir aquesta textura de vellut, de seda delicada , de suavitat, de dolçor, de frescor....mmmmmmmm....no és tant fàcil.
La definició de CREMA és: Nom genèric amb el que es designen licors dolços en els que predomina un ingredient: cafè, xocolata, plàtan, menta...molt dolços i densos. Malgrat el seu nom, les cremes de licor no sempre contenen crema o nata, però si que sempre tenen un alt contingut en sucres, que donen suvitat al licor resultant i redueixen el seu contingut alcohòlic i els dóna una consistència i un aspecte cremós.
Doncs aquí, la Baileys és sens dubte la reina, ja que en la seva elaboració fan servir crema de llet fresca, sisi, fresca, procedent de 40.000 vacas irlandeses que viuen 9 mesos a l'aire lliure i menjen herba fresca (no s'alimenten pas de whisky com s'ha sentit a dir de vegades, jeje). Per això recomano, si no es consumeix molt sovint, de comprar l'ampolla de 50cl i sobretot, guardarla a la nevera. Si mai se us a fet malbè, ja sabeu de que us parlo.



A part de la llet freca, porta Whisky Irlandès, caramel, cacao, vainilla i sucre. Com a detall, no pota ni additius artificials ni preservants, d'aqui la seva delicada i curta duració quand s'obre l'ampolla.
Ideal per fer postres i coctails. Avui dia podem gaudir del sabor original de Baileys i també, fets amb el mateix rigor, dels germans amb sabors: Menta i xocolata, cafè i caramel.

jueves, 19 de mayo de 2011

El Jägermeister

Ja fa molts anys, a prop de Toulouse, a casa d'uns amics, al acabar un dinar molt copiós i en veure l'hora que ja s'acostava per anar a un sopar que es presentava també bastant contundent, l'amic Pierre va decidir alleugerir el procés i ens va servir "a palo seco" una mini copeta amb un licor que va dir era miracler: el Jägermeister. Renoi !!! i de veritat que ho va ser....Quand vam arrivar a casa dels altres amics i vam veure la taula ja parada amb un munt de safates plenes de menjar, tots vam salivar... I es que el licor de la baixa Sajonia, a Alemanya, havia fet el seu efecte. Digestiu 100%.
Cap de nosaltres va fer "mal paper" davant de totes aquelles suculències !!!!
Jägermeister vol dir "mestre caçador" i amb aquest mot anomenaven als forestals i als guardaboscos.
Elaborat amb unes 52 herbes, també porta canyella i jinjebre entre d'altres espècies i fruites. De gust dolç i amrg alhora, és un digestiu que als Estatrs Units barregen amb Red Bull (quina bomba !!!!)

martes, 17 de mayo de 2011

El Cynar

Un dels amargs (Bitter vol dir amarg en alemany) que més em recorden la meva infància, i és que abans s'en demanava molt de Cynar. Conegut com "el digestiu aperitiu", licor obtigut a base de suc de carxofes (Cynara Scolymus) i d'altres herbes i plantes, amb un atac en boca dolcenc que de seguida deix pas a l'amargor que tant el caracteritza.
Va sortir al mercat l'any 1952 a Italia, tot i que diuen que la recepta podria haver-se elaborat per primera vegada a França...qui sap?. Al 1995, Campari, la grand casa d'aperitius, la va comprar.
Per ser un aperitiu té una graduació alcohòlica molt a propet dels quinze graus, ja que en té 16'5. A finals dels anys 50, començaments dels 60, a casa, a la Fonda Emilio de les Borges del Camp, teniem bastants clients que en consumien. Se'l prenien sol o amb un "raget de sifón". Lo millor de tot era l'olor que desprenia i que s'em quedava enganxada al nas molt de rato....



A les ampolles hi posava: "el antídoto al desgaste de la vida moderna". Jeje és fantàstic, llàstima que la vida "modennna" està maltractant tant l'alcohol. Una altra curiositat eren les mides:
- Com Aperitiu: "Tres dedos de Cynar puro".
- Com Digestiu: "Tres dedos de Cynar puro y la misma cantidad de agua o seltz"
- Com refesc: "Tres dedos de Cynar puro y agua o seltz a su gusto".
Es servia fresc i amb una rodanxa de taronja o de llimona. Avui dia, segur que ho serviríem amb gel...una equivocació.

miércoles, 11 de mayo de 2011

La Zubrówka

El Bisó polac dels boscos de Bialowieza es el protagonista d'aquesta Wódka (en polac).
Vodka, que ve del mot femení rus водка, que significa aigüeta, és un destil.lat fet a Russia, Polònia i d'altres països com Finlandia, Suècia.i que s'elabora amb grà o amb patata (més difícil de trovar).
Bé, doncs La Zubrówka pren el nom d'aquest animal prehistòric i hervivor, el bisó. I porta dins de l'ampolla un bri d'herba hierochloe odorata, que li dóna un sabor i una olor molt refrescant i un color groguenc, tot i que en boca li surten tocs a canela i a vainilla. Original !!!
Els polacs diuen que té propietats afrodisíaques, però qui sap, segur que això eren contes que explicaven els nobles que la van començar a destil.lar ja pels voltants del segle XIII....
A Polònia se la prenen amb suc de poma i li diuen Tatanka (paraula que vol dir bisó en la llengua dels indis dels Apalaches Americans) o Szarlotka que significa pastís de poma.

jueves, 5 de mayo de 2011

El Calisay

No estem tractant els licors de la manera que es mereixen...Potser algun dia ens n'adonem. Les modes, les prohibicions....que hi farem !!!!
Lo millor de tot es que ells, els licors, segeixen aquí, impecables, gustosos, digestius, aperitius, apetitosos...segurament esperant que passi la crisi ..
El Calisay es una d'aquestes maravelles passades de moda. Licor de casa nostra, amb recepta dels monjos de Bohèmia i amb un ingredient que curava la malaria: la Quina Calisaya (chinchgona succirubra pavon).
Un industrial d'Arenys de Mar, en Magí Mollfulleda, fa un redemunt d'anys el va començar a elaborar...quina bona pensada !!!! De recepta secreta, com tants d'altres licors, s'ha de tastar per anar trobant tot el seu potencial aromàtic. Desde l'escorça de la quina calisaya i totes les herbes aromàtiques, fruites, llavors...  





Ah ! i amb el seu característic toc ensucrat, que es pot retenir en boca durant hores i hores i hores i hores....

miércoles, 4 de mayo de 2011

El Pisco

Pisco prove de la llengua quechua i designa la paraula genèrica “ocell”, també es el nom d’una provincia de Ica (Perú) , on hi trobem mes de dues centes varietats d’aus diferentes (el 40% de les quals son migratories) a més dels condors dels Andes que baixen a la costa per proveirse de sal .
Però Pisco també es l’alcohol de la destilació del suc del raim (elaborat amb la varietat QUEBRANTA)
La Quebranta es una varietat autòctona peruana tot i que es el resultat d’una mutació genetica de raims negres europeus , no es aromàtica , però es carnosa y dolça , de taní aspros. És una varietat rústica que no té cap semblança a d'altres varietats. 
 
 
 
També diuen que es va elaborar per primera vegada a una ciutat que es deia Pisco....
Tot i que n'elaboren a molts països de Sud América, el de mes qualitat sempre ha estat el Peruà, concretament l'Inca que ve embotellat amb aquestes divertides ampolles en forma de natiu.
L'acostumen a consumir sense envelliment i és el resultat d'una destil.lació superlenta, de fet, pel seu tarannà no imagino un procés ràpid.....
Es ideal per cocteleria