miércoles, 13 de julio de 2011

El Gratte-cul

El Gratte cul pot ser tant un aiguardent com un licor.
Si el trovem en versió aiguardent, la definició serà:
* Beguda de gran riquesa alcohòlica que s'obté mitjançant la destilació de matèries previament fermentades (en aquest cas del fruit de la gavarrera o roser silvestre), ja que gràcies al calor, podem separar l'aigua dels compostos alcohòlics.
Si el trovem en versió licor, la definició serà:
* Beguda espirituosa obtinguda per maceració (en aquest cas del fruit de la gavarrera o roser silvestre), i que té com a element essencial l'alcohol.



La baia de la gavarrera la fan servir per fer moltissimes coses:
-         Melmelades, ja que el fruit de la gavarrera estimula molt la gana.
-         Podem fer cremes, purés, salses
-         En farmàcia i perfumeria per corregir sabors i aromes
Els pètals d’aquesta rosa silvestre que tenen un sabor molt delicat, una vegada destil.lats es fan servir per fer postres i perfums
La gavarrera es rica en vitamina C, en té cinc vegades més que la llimona !!,  També té carotens, vitamina B, sucres, pectines, tanins i àcids màlic i cítric. Els aquenins que conté son molt rics en oli. Aquest oli té propietats cicatritzants (oli Rosa Mosqueta), astringents, antiinflamatories....

martes, 7 de junio de 2011

Pyrat rhum cask 1623

Volia començar a parlar del Rom desde la meravellosa canya de sucre, però de cop i volta, m'ha vingut al cap el record fantàstic de la degustació del Pyrat rhum cask 1623. Inoblidable. El moment es important en una degustació, i aquell ho era. Michael's club d'un vaixell (espai pel lleure entre copes, cafès, cigars i bona companyia. Tot el que desitja un sommelier quand acaba de sopar...).
Li vaig demanar al cambrer que em sorprengués amb un rhum i realment el va clavar. Primer perque mai havia sentit parlar del Pyrat i segon perquè l'endemà, de visita a uns "cafetales" al vell mig de Costa Rica (Pura Vida !!!!), encara tenia el bon gust del Pyrat al paladar...perfecta armonia amb l'exel.lent café que vam tastar...



Curiositat: el cambrer, tot amable, en veure'm tant emocionada, em va regalar el medalló Hoti (poble amerindi de Venezuela també conegut com a poble Chicano) que porten les ampolles dels cask 1623.
El Pyrat es un rom elaborat amb una acurada selecció de 9 roms agricoles premium diferents, que arriven a la fabrica Anguilla (no es cap destileria) al nord de l'illa de San Maarten i allí li fan "l'affinage" corresponent amb barriques de roure francés i americà.
De color ambar fosc, en nas es dolç, citric (pell de taronja) i tocs torrats, caramel, fruita tropical amb mel. En boca es una autèntica explosió: mel, melasses, chocolata blanca, vainilla, tornen a sortir els citrics, em van venir records del rom escarxat que feien a Reus...
Sedós, greixós i voluminós, però gens empalagós. Al final van sortint les panses, orellanes, desprès pebre negre, cacao....postgust llarguissim.
Elegant i potent, una autèntica maravella.
Ja a casa, vaig buscar informació a internet i casualment vaig veure el preu.....ja pot ser bo, ja....jeje

miércoles, 25 de mayo de 2011

La Baileys

Perquè "la", perquè és una crema, potser la més famosa i glamourosa del món, ja que aconseguir aquesta textura de vellut, de seda delicada , de suavitat, de dolçor, de frescor....mmmmmmmm....no és tant fàcil.
La definició de CREMA és: Nom genèric amb el que es designen licors dolços en els que predomina un ingredient: cafè, xocolata, plàtan, menta...molt dolços i densos. Malgrat el seu nom, les cremes de licor no sempre contenen crema o nata, però si que sempre tenen un alt contingut en sucres, que donen suvitat al licor resultant i redueixen el seu contingut alcohòlic i els dóna una consistència i un aspecte cremós.
Doncs aquí, la Baileys és sens dubte la reina, ja que en la seva elaboració fan servir crema de llet fresca, sisi, fresca, procedent de 40.000 vacas irlandeses que viuen 9 mesos a l'aire lliure i menjen herba fresca (no s'alimenten pas de whisky com s'ha sentit a dir de vegades, jeje). Per això recomano, si no es consumeix molt sovint, de comprar l'ampolla de 50cl i sobretot, guardarla a la nevera. Si mai se us a fet malbè, ja sabeu de que us parlo.



A part de la llet freca, porta Whisky Irlandès, caramel, cacao, vainilla i sucre. Com a detall, no pota ni additius artificials ni preservants, d'aqui la seva delicada i curta duració quand s'obre l'ampolla.
Ideal per fer postres i coctails. Avui dia podem gaudir del sabor original de Baileys i també, fets amb el mateix rigor, dels germans amb sabors: Menta i xocolata, cafè i caramel.

jueves, 19 de mayo de 2011

El Jägermeister

Ja fa molts anys, a prop de Toulouse, a casa d'uns amics, al acabar un dinar molt copiós i en veure l'hora que ja s'acostava per anar a un sopar que es presentava també bastant contundent, l'amic Pierre va decidir alleugerir el procés i ens va servir "a palo seco" una mini copeta amb un licor que va dir era miracler: el Jägermeister. Renoi !!! i de veritat que ho va ser....Quand vam arrivar a casa dels altres amics i vam veure la taula ja parada amb un munt de safates plenes de menjar, tots vam salivar... I es que el licor de la baixa Sajonia, a Alemanya, havia fet el seu efecte. Digestiu 100%.
Cap de nosaltres va fer "mal paper" davant de totes aquelles suculències !!!!
Jägermeister vol dir "mestre caçador" i amb aquest mot anomenaven als forestals i als guardaboscos.
Elaborat amb unes 52 herbes, també porta canyella i jinjebre entre d'altres espècies i fruites. De gust dolç i amrg alhora, és un digestiu que als Estatrs Units barregen amb Red Bull (quina bomba !!!!)

martes, 17 de mayo de 2011

El Cynar

Un dels amargs (Bitter vol dir amarg en alemany) que més em recorden la meva infància, i és que abans s'en demanava molt de Cynar. Conegut com "el digestiu aperitiu", licor obtigut a base de suc de carxofes (Cynara Scolymus) i d'altres herbes i plantes, amb un atac en boca dolcenc que de seguida deix pas a l'amargor que tant el caracteritza.
Va sortir al mercat l'any 1952 a Italia, tot i que diuen que la recepta podria haver-se elaborat per primera vegada a França...qui sap?. Al 1995, Campari, la grand casa d'aperitius, la va comprar.
Per ser un aperitiu té una graduació alcohòlica molt a propet dels quinze graus, ja que en té 16'5. A finals dels anys 50, començaments dels 60, a casa, a la Fonda Emilio de les Borges del Camp, teniem bastants clients que en consumien. Se'l prenien sol o amb un "raget de sifón". Lo millor de tot era l'olor que desprenia i que s'em quedava enganxada al nas molt de rato....



A les ampolles hi posava: "el antídoto al desgaste de la vida moderna". Jeje és fantàstic, llàstima que la vida "modennna" està maltractant tant l'alcohol. Una altra curiositat eren les mides:
- Com Aperitiu: "Tres dedos de Cynar puro".
- Com Digestiu: "Tres dedos de Cynar puro y la misma cantidad de agua o seltz"
- Com refesc: "Tres dedos de Cynar puro y agua o seltz a su gusto".
Es servia fresc i amb una rodanxa de taronja o de llimona. Avui dia, segur que ho serviríem amb gel...una equivocació.

miércoles, 11 de mayo de 2011

La Zubrówka

El Bisó polac dels boscos de Bialowieza es el protagonista d'aquesta Wódka (en polac).
Vodka, que ve del mot femení rus водка, que significa aigüeta, és un destil.lat fet a Russia, Polònia i d'altres països com Finlandia, Suècia.i que s'elabora amb grà o amb patata (més difícil de trovar).
Bé, doncs La Zubrówka pren el nom d'aquest animal prehistòric i hervivor, el bisó. I porta dins de l'ampolla un bri d'herba hierochloe odorata, que li dóna un sabor i una olor molt refrescant i un color groguenc, tot i que en boca li surten tocs a canela i a vainilla. Original !!!
Els polacs diuen que té propietats afrodisíaques, però qui sap, segur que això eren contes que explicaven els nobles que la van començar a destil.lar ja pels voltants del segle XIII....
A Polònia se la prenen amb suc de poma i li diuen Tatanka (paraula que vol dir bisó en la llengua dels indis dels Apalaches Americans) o Szarlotka que significa pastís de poma.

jueves, 5 de mayo de 2011

El Calisay

No estem tractant els licors de la manera que es mereixen...Potser algun dia ens n'adonem. Les modes, les prohibicions....que hi farem !!!!
Lo millor de tot es que ells, els licors, segeixen aquí, impecables, gustosos, digestius, aperitius, apetitosos...segurament esperant que passi la crisi ..
El Calisay es una d'aquestes maravelles passades de moda. Licor de casa nostra, amb recepta dels monjos de Bohèmia i amb un ingredient que curava la malaria: la Quina Calisaya (chinchgona succirubra pavon).
Un industrial d'Arenys de Mar, en Magí Mollfulleda, fa un redemunt d'anys el va començar a elaborar...quina bona pensada !!!! De recepta secreta, com tants d'altres licors, s'ha de tastar per anar trobant tot el seu potencial aromàtic. Desde l'escorça de la quina calisaya i totes les herbes aromàtiques, fruites, llavors...  





Ah ! i amb el seu característic toc ensucrat, que es pot retenir en boca durant hores i hores i hores i hores....

miércoles, 4 de mayo de 2011

El Pisco

Pisco prove de la llengua quechua i designa la paraula genèrica “ocell”, també es el nom d’una provincia de Ica (Perú) , on hi trobem mes de dues centes varietats d’aus diferentes (el 40% de les quals son migratories) a més dels condors dels Andes que baixen a la costa per proveirse de sal .
Però Pisco també es l’alcohol de la destilació del suc del raim (elaborat amb la varietat QUEBRANTA)
La Quebranta es una varietat autòctona peruana tot i que es el resultat d’una mutació genetica de raims negres europeus , no es aromàtica , però es carnosa y dolça , de taní aspros. És una varietat rústica que no té cap semblança a d'altres varietats. 
 
 
 
També diuen que es va elaborar per primera vegada a una ciutat que es deia Pisco....
Tot i que n'elaboren a molts països de Sud América, el de mes qualitat sempre ha estat el Peruà, concretament l'Inca que ve embotellat amb aquestes divertides ampolles en forma de natiu.
L'acostumen a consumir sense envelliment i és el resultat d'una destil.lació superlenta, de fet, pel seu tarannà no imagino un procés ràpid.....
Es ideal per cocteleria

jueves, 21 de abril de 2011

Artemisia Absinthium

Es la planta amb la que s'elabora l'absenta. I que és l'absenta ?
Doncs és un licor obtingut per la maceració amb olis essencials de l’herba artemisia absinthium i essencies d’altres plantes (hisop , melisa , anis vert , anis estrellat , fonoll , coriandre ...) junt amb alcohol.
A l'Artemisia Absinthium també li podem dir: Donzell, asensio, ajorizo​​, artemísia amarga o herba santa. I és una planta de la família de les Artemisies o Armoises, d'aproximadament un metre d'alta, amb fulles dentades de color gris verdós al damunt i sota color blanquinós. Floreix de juliol a setembre i és molt aromàtica, tant fresca com seca. I té un savor molt amarg.
Artemis: deesa de la lluna i protectora de les dones
Apsinthos: privat de dolor
L'Artemisia Absinthium és una planta molt antiga que s'utilitzava contra malalties (circulatòries, digestives, febres) és antisèptica, tònica i estimulant .
La pols d’absenta s’utilitzava per protegir els manuscrits de les dents dels roedors.
Ja parlaven d’ella als seus llibres : Salomón , Plini i Voltaire.


miércoles, 20 de abril de 2011

Licor "Leche de vieja"

Cases mítiques de Reus com Massó i Musté Gili elaboraven a començaments de segle XIX infinitat de licors. Tanco els ulls i imagino l'olor meravellosa que els entrava per les fosses nasals als que tenien la sort d'anar-hi. Una olor semblant a la de "Las Catedrales del marco de Jerez", olor a vinasses, humitat, soleres, llevadures, most, herbes.... mmmmm
Elaboraven els licors de moda, com el brandy , l'anis i el rom (amb les varietats d’escarxat), cremes, xarops, ratafies, estomacals....
I per cobrir el sector d’indecisos també tenien licors: el licor leche de vieja , licor beso de novia , licor cualquiercosa (Massó) o licor cuansevolcosa (Musté Gili).
Tot i que no ho puc assegurar al 100%, crec que el licor Leche de vieja, estava elaborat amb llet cuita amb canyella, café, aiguardent sec i sucre. Que donaria per tastar-ho !!!!

martes, 19 de abril de 2011

Cachaça

Gràcies a la Cachaça la meva passió pel món de l'alcohol a agafat un caire més didàctic i educatiu. Per això no puc tirar endavant el blog sense recitar amb el to de veu mes brasiler que em surt, la parrafada de la cachaça, que no es res més que la definició d'aquest maravellós aiguardent:

 
CACHAÇA É AGUARDENTE DE CANA –DE-AÇÚCAR QUE “PINGA” NA PONTA DO ALAMBIQUE , É A BEBIDA NOVA , BRANCA , FRESCA , VIRGEM , TRANPARENTE , FEITA DO “CORAÇÂO” (DO MEIO) DO DESTILO , DESPREZADOS A “CABEÇA” E O “RABO” OU “CAUDA” DA DESTILAÇÂO , CACHAÇA É  BEBIDA NOVA , SEM ENVELHECIMENTO , QUANDO MUITO APENAS “DESCANSADA” , REPOUSADA , GUARDADA , NO MÁXIMO 3 MESES , EM  MADEIRA QUASE NEUTRA , CAPAZ DE NÂO ALTERAR AS SUAS CARACTERÍSTICAS DE COR , AROMA E SABOR ANTES DE SER ENGARRAFADA , CACHAÇA ENVELHECIDA  NÂO É CACHAÇA ,  CACHAÇA ENVELHECIDA É CACHAÇA ENVELHECIDA .......

lunes, 18 de abril de 2011

Algunes definicions d'alcohol

Alcohol ve del árab al-khwl الكحول, o al-ghawl الغول, "l'esperit", "tota susbtància polvoritzada", "líquid destil.lat"
De les moltes definicions que he trobat d'alcohol em quedo amb dues, la de quimica :
Cada un dels compostos orgànics que contenen el grup hidroxil unit a un radical alifàtic o algun dels seus derivats (complexa definició si no estàs en el món de la química....)
i una altra que m'ha encantat:
Pols finíssima que feien servir les dones per afaitar i ennegrir les vores de les parpelles, les pestanyes, les celles o els cabells, que es feia amb antimoni o amb galena, i després amb negre de fum perfumat.
Curiositats de l'alcohol. Com també es curiosa la frase : "Reus, Paris i Londres" i no hi ha molta gent que conegui el perquè. Doncs eren les tres alcoholeres mes importants del món a finals del segle XVIII i començaments del XIX....

domingo, 17 de abril de 2011

Vermut de Diumenge de Rams

Que millor que un vermut abans de dinar per fer entrar la gana !!!! però no ens equivoquem, el vermut es un concepte senzill, no de primer plat amb mil tapes per picar i un "trago" amb gel i amb una quantitat massa generosa d'alcohol. Per disfrutar del vermut, res millor que una petita quantitat de vermut fresquet, sense gel, i una o dues (màxim) tapetes per disfrutar de l'aperitiu sense perdre la gana. Un mai sap com serà l'àpat, si lleuger o copiós !!!
La quinina i la genciana ens ajudaran a disfrutar de l'àpat.
Tot i que en els ultims anys s'han perdut molt les tradicions (que no s'haurien de persre mai) veig passar gent ben arreglada i amb palmes per devant de casa.... aniran a fer el vermut ??? espero que si.
Que el disfruteu tots en aquest maravellós dia.

sábado, 16 de abril de 2011

Benvinguts

Vull saludar cordialment als que em puguin arrivar a llegir. No m'agrada massa escriure, faig moltes faltes d'ortografia (ara menys que abans, però deu n'hi do !!), tot i que sempre tinc moltes coses per explicar....
Ja fa un bon grapat d'anys que vaig coneixer l'alcohol i m'el vaig començar a estimar, quin producte !!! quina essència !!!!! Adulat i estimat tota la vida i ara...repudiat, odiat...
Que ha passat ? perquè ara, ja avançats els anys dos mil, o es consumeix alcohol desmesuradament o es censura també de forma desmesurada...em costa entendre les dues vessants. L'alcohol pres amb seny té efectes medicinals i a més dona plaer i satisfació. D'això precisamnet intentaré parlar en aquest espai.