El Cynar

Un dels amargs (Bitter vol dir amarg en alemany) que més em recorden la meva infància, i és que abans s'en demanava molt de Cynar. Conegut com "el digestiu aperitiu", licor obtigut a base de suc de carxofes (Cynara Scolymus) i d'altres herbes i plantes, amb un atac en boca dolcenc que de seguida deix pas a l'amargor que tant el caracteritza.
Va sortir al mercat l'any 1952 a Italia, tot i que diuen que la recepta podria haver-se elaborat per primera vegada a França...qui sap?. Al 1995, Campari, la grand casa d'aperitius, la va comprar.
Per ser un aperitiu té una graduació alcohòlica molt a propet dels quinze graus, ja que en té 16'5. A finals dels anys 50, començaments dels 60, a casa, a la Fonda Emilio de les Borges del Camp, teniem bastants clients que en consumien. Se'l prenien sol o amb un "raget de sifón". Lo millor de tot era l'olor que desprenia i que s'em quedava enganxada al nas molt de rato....

A les ampolles hi posava: "el antídoto al desgaste de la vida moderna". Jeje és fantàstic, llàstima que la vida "modennna" està maltractant tant l'alcohol. Una altra curiositat eren les mides:
- Com Aperitiu: "Tres dedos de Cynar puro".
- Com Digestiu: "Tres dedos de Cynar puro y la misma cantidad de agua o seltz"
- Com refesc: "Tres dedos de Cynar puro y agua o seltz a su gusto".
Es servia fresc i amb una rodanxa de taronja o de llimona. Avui dia, segur que ho serviríem amb gel...una equivocació.